Manuel de Pedrolo i Molina va néixer el 1918 a Aranyó (la Segarra).
Va passar la tota la seva infantesa a Tàrrega, on va estudiar primer als escolapis i més tard al Modern Liceu.
Cap al 1950, casat amb Josefina Fabregat i amb una filla, se'n van anar a viure definitivament Barcelona, on es va buscar diverses feines per tal de guanyar-se la vida i sortir endavant. Però la seva gran passió sempre havia estat l'escriptura. Sempre va escriure amb català, malgrat les dificultats que això li suposava, degut al règim franquista.
El 1953 va publicar la seva primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. Un any desprès va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms de la novel·lística catalana actual.
A partir de 1974 es va poder dedicar a escriure més intensament.
Cap al 1950, casat amb Josefina Fabregat i amb una filla, se'n van anar a viure definitivament Barcelona, on es va buscar diverses feines per tal de guanyar-se la vida i sortir endavant. Però la seva gran passió sempre havia estat l'escriptura. Sempre va escriure amb català, malgrat les dificultats que això li suposava, degut al règim franquista.
El 1953 va publicar la seva primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. Un any desprès va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms de la novel·lística catalana actual.
A partir de 1974 es va poder dedicar a escriure més intensament.
Pedrolo era un home agnòstic i independentista i era molt poc amic de la vida social ni de fer-se veure en actes multitudinaris.
Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va obtenir diversos premis literaris, com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. També va distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979.
Va morir el juny de 1990, desprès d'una llarga malaltia.
La seva obra, la qual tenia un fort realisme; l’aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica, el va convertir en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX.
Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va obtenir diversos premis literaris, com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. També va distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979.
Va morir el juny de 1990, desprès d'una llarga malaltia.
La seva obra, la qual tenia un fort realisme; l’aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica, el va convertir en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX.
