Joc brut. Anàlisi de l'obra

GÈNERE:

Els gèneres són la novel·la negra i l’erotisme.

Se sol definir la novel·la negra com aquella narració de ficció que té com a tema central un fet divers de protagonitzat  per lladres i assassins, o bé que els encarregats de detenir-los siguin policies o detectius privats. Ha de ser versemblant, l’autor a d’aconseguir que el lector se’l cregui
L’obra novel·lística de Pedrolo comprèn els gèneres més diversos, entre ells la novel·la policíaca,un clar exemple és la novel·la de Joc brut.

L’erotisme comprèn tot el que fa referència a la sexualitat i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i la seva realització. És una recerca del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual, i té molt a veure amb la imaginació.
Manuel de Pedrolo va ser també conreador del gènere i les seves novel·les contenen moments eròtics sovintejats, combinats amb la resta de l’acció.
A la primera meitat de Joc Brut l’erotisme és molt present, i hi apareix en la seva versió més perversa, ja que s’utilitza com a eina de manipulació de l’altra persona. És un element central en el desenvolupament de la novel·la, ja que la protagonista femenina, la Juna, fa servir la seva bellesa per atreure en Xavier, però sobretot l’embolica en un joc d’atracció i rebuig que acaba embogint-lo

TEMA:

Joc Brut és una història basada en dos tòpics.
L'un, que com un home enamort és capaç de perdre el seny per satisfer el seu deig sexual. L'altre, que una dona pot ser capaç d'utilitzar aquest desig en benefici propi.
Però a més, també hi trobem temes com l’ ambició, l'engany, l'amor i la traïció.

El tema principal, és la relació entre la vida  i els diners. Ens mostra l’ interès, l’ egoisme i l’ambició de les persones. Ens mostra com d’ arrogants poden arribar a ser els humans, i en el cas del Xavier, la modestitat, l’ amor a d’ altres persones… És en general, el contrast entre dos tipus de vida absolutament diferents i contraris un a l’altre.

 

ARGUMENT:

L’acció se situa a Barcelona, on un jove de família pobra, en Xavier, s’enamora a primera vista d’una noia de gran bellesa, la Juna. Durant un temps surten junts, i ell cada vegada desitja més la noia, que actua de manera ambigua, perquè per una banda el provoca però per l’altra, quan el té ben encès, l’atura.
Això fa que en Xavier gairebé embogeixi de desig.
En realitat, la Juna el que vol és enganyar-lo perquè assassini el seu marit, un home ja gran a qui no estima, per poder-se’n anar a viure amb el seu amant, un advocat jove que es diu Pol.
En Xavier comet l’assassinat, pensant que després podrà, per fi, veure acomplert el seu somni de fer l’amor amb la Juna. I aquí comença la seva desesperació, perquè la Juna, que en realitat es diu Caterina Freixe, no es va presenta mai a la cita que havien convingut un cop assassinat el seu marit.
En Xavier inicia una investigació que el duu a deixar la feina i a cercar la Juna de manera obsessiva. Necessita saber per quin motiu ha comès un assassinat. Els primers dies controla els seus impulsos i actua amb certa prudència, però de mica en mica perd el seny, perquè s’adona de la gran mentida en que ha viscut. Finalment, aconsegueix trobar la noia i sent molta ràbia en entendre l’engany. Abans que li pugui fer mal a la nota, el deté la policia, que l’estava seguint.

 

PERSONATGES:

Els personatges centrals són dos joves, en Xavier i la Juna, en realitat Caterina Freixa. I aquí comença la diferència fonamental entre els dos, perquè la Juna sempre mantindrà una part de la seva personalitat molt oculta.
D’en Xavier no en sabem gran cosa, només que és fill d’un perdedor de la Guerra Civil espanyola i que té una mare ja gran i una feina avorrida, que li permet, justet, arribar a final del mes. És un jove trist, víctima d’un enamorament a primera vista que l’omplia d’il·lusió. És una persona molt confiada, amb uns valors morals que es van demostrant poc sòlids, perquè es deixa atrapar en l’engany de la noia.
De la Juna també en sabem poc, no és fins el final de la novel·la que descobrim la seva veritable personalitat i els seus propòsits. No és la noia capriciosa que aparenta ser, sinó una dona casada, molt ambiciosa, que es vol desfer del seu marit sigui com sigui. Ella és qui planifica l’assassinat i qui manipula en Xavier per tal que el cometi.

 

ELEMENTS DE NARRACIÓ (tipus de narració):

En la novel·la hi trobem un narrador diegètic ( que exposa conscientment una narració, des de la mateixa ficció. Seria el cas d’un narrador protagonista o testimoni, que explica les coses en primera persona, des del punt de vista d’un personatge principal o secundari i només sap el que aquest sap).
Tota la novel·la és explicada des del punt de vista d’en Xavier, i per tant, veiem el relat a través dels seus ulls enamorats.

 

DISCURS (tipus de discurs predominants):

A Joc Brut la tècnica narrativa predominant és la narració, alternada amb diàlegs sovintejats dels protagonistes i amb descripcions, que solen ser breus.
En la narració, el llenguatge del narrador és clarament literari.
En els diàlegs entre en Xavier i la Juna el llenguatge és col·loquial, plens d’expressivitat, construïts amb frases breus i molts signes de puntuació.
En les descripcions, com que es tracta d’un relat d’acció, així que hi ha poques descripcions i les que hi ha soles ser breus, objectives i eficients.


BIBLIOGRAFIA:

- http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Pedrolo
- http://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/
- El libre de Joc Brut