- Amics, Juna?... – vaig fer.
- Que, doncs?
- Amb un amic, no s’hi surt cada dia.
Estàvem asseguts a terra, en un tou d’herba, darrera uns arbustos, en un indret no permès
Estàvem asseguts a terra, en un tou d’herba, darrera uns arbustos, en un indret no permès
- Per què no?
- Amb un amic no t’asseus fora del camí, ni el devores amb els ulls
- Et devoro?- rigué aleshores
- Et devoro jo. Et devoro des que ens vam veure, aquella tarda que estaves asseguda al banc i et treies la sorra de les sabates. Juna...
- És tard, anem.
Vaig posar-li la mà sobre el genoll i vaig inclinar-me contra el seu rostre, com arrossegat pels llavis avui d’un vermell encès, perquè sempre canviava de color.
Vaig posar-li la mà sobre el genoll i vaig inclinar-me contra el seu rostre, com arrossegat pels llavis avui d’un vermell encès, perquè sempre canviava de color.
- No, Xavier...
- Per què?
- Perquè...
- Juna... Saps que t’estimo, que...
Va tapar-me la boca amb la mà, però jo vaig desfer-me’n.
Va tapar-me la boca amb la mà, però jo vaig desfer-me’n.
- Per què no vols que ho digui?
- No ens menaria enlloc.
Vaig subjectar-li els dos braços i un moment després enfonsava els meus llavis en els seus, l'obligava a obrir-los...
Quan vam separar-nos, deixà caure el cap contra el meu pit i tots els cabells se li precipitaren sobre la cara com una cortina. Panteixàvem.
Vaig subjectar-li els dos braços i un moment després enfonsava els meus llavis en els seus, l'obligava a obrir-los...
Quan vam separar-nos, deixà caure el cap contra el meu pit i tots els cabells se li precipitaren sobre la cara com una cortina. Panteixàvem.
- Juna...
Ella s'anà redreçant.
Ella s'anà redreçant.
- Deixa'm.
- No.
- Deixa'm, deixa'm!
Aquest fragment l'hem agafat del principi del llibre (pàg. 60 i 1) perquè ens semblava un fragment interressant de llegir.
